VIDEO ART.

QUÈ ÉS EL VIDEOART? Una definició simplista de videoart faria referència a l'art que utilitza el vídeo com a mitjà d'expressió, però no podem comprendre l'expressió videoart si no la contextualitzem en la història dels mitjans de comunicació. El videoart va sorgir com a proposta d'acció, i reclama de l'espectador una implicació no contemplativa. El videoart va entrar a formar part de la dinàmica de l'art contemporani molt abans que el mercat artístic s'hi fixés. El videoart comença quan sorgeix la televisió; encara que el terme no existís de bon principi, al voltant dels anys seixanta la idea d'un nou mitjà artístic ja s'estava gestant, en especial a través de la ideologia contracultural d'uns corrents artístics que van saber aprofitar el factor mediàtic per arremetre contra les estructures convencionals de l'art i la política. Artistes provinents del cinema experimental, la fotografia, les arts plàstiques, la música o el teatre van aportar al videoart un valor afegit. L'art conceptual i el pop art li van afegir sentit teòric, i, finalment, a la dècada dels vuitanta, el videoart aconsegueix expressar-se amb tota llibertat com a mitjà diferenciat dins el món artístic. L'evolució del videoart ha estat desigual a Europa i als Estats Units a causa de diversos factors. La dependència de factors econòmics i de polítiques culturals fan dels Estats Units el lloc ideal per als artistes europeus, sobretot per als dels països de l'est d'Europa i Espanya. En aquest sentit el videoart s'ha nodrit de l'intercanvi de diferents orígens culturals, tendències i pràctiques artístiques, i ha aportat un sentit positivament plural al context on es desenvolupa i cos teòric a la terminologia. Hi ha diverses definicions i tractaments del videoart segons els punts de vista dels diferents autors, ja que en tractar-se clarament d'un art mediàtic, l'apropament teòric parteix de supòsits no sempre gaire ben delimitats. Ens podem trobar les expressions vídeo independent, videoart, videocreació o tan solsvídeo, depenent del context. Nosaltres hem volgut remetre'ns al genèric videoart, i per fer-ne més fàcil la comprensió aportem una ordenació de les obres que permeti fer-ne paleses les singularitats. VIDEO DANSA Art escènic capdavanter en la recerca de nous llenguatges, la dansa contemporània ha consolidat al llarg del últims 30 anys una estreta i fructífera relació amb la creació audiovisual. Una de les primeres experiències de videodansa apareix als anys 70 als Estats Units fruit de la col·laboració entre dos artistes que són referència en les dues disciplines: Merce Cunningham a la dansa; Nam June Paik al videoart. A partir dels 80 es desenvolupa una intensa activitat a Europa lligada a les noves generacions de coreògrafs, en especial a França i Bèlgica on gaudeixen d'un suport institucional clau per la consolidació de la dansa contemporània. Agrupem entorn al terme Videodansa un amalgama de gèneres, estils i voluntats creatives que tenen en comú la recerca d'un nou espai de representació del cos, de la dansa i de l'art coreogràfic. Entre ells considerem més properes al terme videodansa, les obres que des de l'origen han estat concebudes per la pantalla; on el cos, l'espai, el temps i el moviment s'escriu des de la perspectiva del llenguatge audiovisual. Son coreografies per la càmera, ficcions coreogràfiques, narracions sense paraules que solen ubicar-se fora del espai escènic tradicional. Cal també tenir en compte una altre forma de portar la dansa a la pantalla amb l'adaptació d'espectacles originalment presentats a l'escena re-escrits, filmats i muntats, sovint, per la seva emissió a la televisió. És alhora una manera d'aproximar-se a obres que no vam tenir l'oportunitat de veure i de conèixer l'obra de grans coreògrafs i intèrprets de la dansa contemporània. Tant pel que fa a obres purament audiovisuals que incorporen imatges en tres dimensions, com per a la seva utilització en el territori escènic, els programes digitals de captura de moviment, interfícies i sensors ofereixen avui a la dansa noves oportunitats de recerca. NETART El terme NETART fa referència a les obres d'art creades per a Internet que exploten al màxim l'especificitat del mitjà: el potencial de comunicació i interacció amb l'usuari i la capacitat de crear continguts a partir d'estructures complexes que enllacen imatges, textos i sons. Són treballs que utilitzen de manera simultània el potencial de la Xarxa com a espai d'exposició i com a mitjà de creació. Es caracteritzen per la capacitat de risc i innovació i per l'interès a explorar -i de vegades traspassar- els límits ètics, polítics i tecnològics de la Xarxa.  VIDEO CLIP El videoclip es un vídeo musical (o un curtmetratge amb música), que té com aprimer objectiu la venda d’un disc, d’una cançó interpretada per un grup; en definitiva,la promoció d’un artista.

Vídeo casa.

Diaguilev and our visit to the exposition.

Diaguilev was born in Perm in 1872 and died in Venecia in 1929. He was a famous Russian choreographer and a businessman. He loved all kind of Arts and knew a lot about them, so he organized expositions and concerts until, in 1909, he presented his Russian Ballets in Paris. He got a lot of success there and he reunited most of the best dancers, artists and musics of those times - it was one of the best companies of the ballet's history. 


Our Audiovisuals' teachers told us that we had to go out next day, and we wondered where we were going until they told us what we were going to see - the Russian Ballets of Diaguilev. 

Ressenya obra impressionista.

Autor: Giovanni Boldini, 1842-1931.
Obra: Travessant el carrer.

1873-1875.
Oli sobre fusta.
Adquirit per Sterling i Francine Clark, 1925.

Boldini es va traslladar d'Italia a París el 1872 i va obrir un estudi a la Place Pigalle, on es va inspirar amb les escenes del carrer que veia per la finestra del seu estudi. En aquesta obra, una dona s'aixeca la faldilla de volants per travessar un carrer molt concorregut. Va sola i sembla que acaba de sortir de la botiga de roba interior situada a l'altre costat del carrer, detall captivador que no ha passat desapercebut al dandi que circula amb el seu cotxe de cavalls. En aquesta obra primerenca, l'enlluernadora tècnica de Boldini, de pinzellades curtes i amb molta lluminositat, aporta una sensació de moviment accentuada pels cavalls, els carruatges i el gos que travessa el carrer corrents. Malgrat una espontaneïtat aparent, va iniciar-lo al 1873 i el va acabar el 1875.

Ressenya obra dels Ballets Russos.

Nom: Disseny de vestuari per al paper de l'esclau de Le Pavillon d'Armide.

Any: 1907.

Aquest disseny il·lustra la primera versió de Benois del vestit que havia de dur Nijinski al Pavelló d'Armida quan l'obra va ser concebuda per al Ballet Imperial de Sant Petersburg el 1907. El vestit es va dissenyar de nou per als Ballets Russos, utilitzant els colors blanc i daurat.

Tècnica: llapis, tinta i aquarel·la sobre cartolina.

Alexandre Benois.

Intervencions a la façana.

INTERVENCIÓ 1

 

Fotografia original:

Vaig utilitzar un dibuix original que representa com, tot i que nosaltres donem una apariencia, per dins tenim tot un seguit de problemes i pensaments que en algun moment o altre hem de 'vomitar'. Per a fer-ho simplement vaig agafar una fotografia que vaig fer a la façana, i copiant-hi el dibuix a sobre vaig jugar amb la opacitat i el retall per a que quedés creïble. 

INTERVENCIÓ 2 

 

Fotografia original:

Vaig inserir un dibuix a la façana, jugant amb l'opacitat. El dibuix significa l'estrés i el cúmul de coses que volem fer en aquesta vida, però mai tenim temps.

INTERVENCIÓ 3

 

Fotografia original:

 

Posar fusta a la façana per a afegir-hi una sensació de tranquil·litat i sofisticació.

Ressenya: Meridià Granollers - Anys 70.

Títol: Passes.
Autor: Jordi Benito.
Any: 1972.
Descripció objectiva: sèrie de fotografies en blanc i negre on es representa un home donant una passa exagerada.
Descripció subjectiva: tot i ser un acte simple que tothom fa, evoca la poca importància que li donem a les coses que tenim dia a dia. M'aporta, potser, un aire de misteri.
Opinió personal: Concretament va ser una de les obres que més em va agradar, juntament amb les altres sèries de fotografies ensenyant pas a pas accions de la vida quotidiana. Trobo que donar importància a les coses petites i fer-ne art és curiós i acertat.
Estil: Contemporani.
Context: règim.