PROJECTE DISSENY.

El nostre blog del projecte de Disseny és el següent: http://llumsdenadal.wordpress.com

Autoavaluació; Willekeurige tekeninge.

Aquest projecte ens ha servit per aprofitar totes les eines que ens ofereix el programa Sony Vegas, utilitzant varis vídeos en un mateix pla i reproduint-los simultàneament, i posar-los marxa enrere igual que la veu.

Així, hem creat un efecte de pas del temps inverosímil.

El projecte en sí el volíem fer sense un sentit concret, i vam aprofitar els nostres coneixements de dibuix artístic i vam integrar-los amb els coneixements apresos a audiovisuals amb els programes d'edició de vídeo.

Creiem que ens ha sigut molt útil, hem fet un treball productiu, ens hem organitzat bé i que ens agrada el resultat obtingut.

VÍDEO FINAL!

Willekeurige tekeninge; vídeo acabat.

El passat dissabte 26 de maig la Júlia i la seva mare van venir a casa meva per a poder portar a terme la grabació del projecte audiovisual. Ja teníem la idea clara i els materials comprats, per tant només ens va portar una hora.

Ens vam col·locar al pati i la seva mare es va estirar a sobre d'una tela negra, i nosaltres col·locades als costats, poc a poc i amb pintura negra, li vam anar dibuixant l'esquelet. Després vam tapar-ho tot amb pintura i la vam tapar amb la tela. Així, al posar el vídeo al revés es veurà com li traiem la tela i poc a poc la pintura desapareix deixant veure els ossos, per a després desaparèixer completament.

Ara només queda muntar el vídeo, en tres columnes i al revés, acompanyant-lo amb el so que vam fer servir a la prova de l'entrada anterior.

Prova~

Avui hem fet una prova de com quedaria el vídeo al revés amb la veu al revés.

Willekeurige tekeningen: vídeo enrere.

Avui hem començat a experimentar amb el Sony Vegas, i hem après a reproduïr els vídeos al revés. Per tant, podrem portar a terme la idea que teníem pel nostre projecte.
A més a més, hem pensat en què serà l'audio que acompanyi les imatges; les paraules 'dibuixos aleatoris' repetides incansablement i reproduïdes al revés. Com a base, hi introduirem el soroll d'un paper quan s'arruga.

Willekeurige tekeningen.

Hem estat d'intercanvi a Holanda durant aquesta setmana, per tant no hem pogut avançar gaire cosa del nostre projecte. Tot i això, ens ha servit per trobar-li el nom: willekeurige tekeningen, que significa 'dibuixos aleatoris'.

Projecte: asdfghjkl.

Escaleta

Com el nostre projecte no explica una història, hem decidit gravar-lo en tres seqüències.

• El cos estarà fet una bola enmig de la tela, i estirant les seves extremitats es quedarà estesa sobre aquesta. 
• Amb les nostres mans, anirem pintant sobre el cos de manera arbitrària, pintant-nos fins i tot les mans i escrivint coses si volem. Serà decidit espontàniament. Acabarà sent una taca negra.
• Finalment, el cos s'embolicarà amb la tela.

Projecte: asdfghjkl.

Storyline

Després de pensar-hi, la nostra idea ha quedat així.
Sobre el cos, volem utilitzar pintura negra traçant línies i formes sense sentit. Escampant la pintura per tot el cos amb les mans, acabant pintant tot el cos de negre. Finalment, embolicar el cos amb una tela negra.
Tot això, es reproduirïa com si ho estiguessis rebobinant; és a dir, veuries el cos com apareix dins la tela negra, i com poc a poc, des d'una taca negra, com es formen i dibuixen formes i línies.

Projecte: asdfghjkl.

Idea inicial

Primerament, teníem clar que volíem fer alguna cosa visual, ja que en el projecte Bellera vàrem explicar una història i voliem provar coses noves.
Vam estar pensant en utilitzar pintura, fer un treball 'manual'. Ens vam decidir per utilitzar un cos i treballar-hi amb els materials a sobre, gravant el procés.

CARTELL;

Exposició i valoració.

Es pot trobar al blog del grup: http://ttakemeaway.blogspot.com.es/ On, a més a més, es podran trobar fotos i demés.

Arxiu i documentació i Interseccions.

Lamentablement, no vaig poder assistir a aquests tallers.

SOKUROV.

Aleksandr Sokurov és un cineasta rus que parla sobre la història de Rússia, concretament la història de la Rússia postsoviètica. Ha diferents premis dels qual està el festival internacional de Venècia i guardonat d’un Lleó dÒr.

Concretament, les seves obres exposades al Macba son un conjunt de 5 vídeos en que representa la vida dels soldats russos. Mostra una visió de la guerra diferent, en que no es veuen bombes ni batalles, sinó el simple aburriment i vida rutinaria que tenen els soldats diariament quan no passa res rellevant. 

Els vídeos duraven hores, per tant era impossible veure'ls en un dia, però per el tros que vam poder veure, trobo que era interessant poder veure un altre punt de vista que ens expliqui una realitat.

VOLUM al Macba.

Les obres exposades a aquest apartat eren dels anys 80, una època on els artistes van començar a separar-se del corrent minimalista, derivat de l'expressionisme abstracte.

Latifa Echakhck: L'habitació blava.
Aquetsa obra es basa bàsicament en la instal·lació creada al museu, on les parets han estat empaperades amb paper de calc A4 destenyit amb dissolvent, de manera que li dona aquest color blavós i desigual. Es refereix a les revolucions àrabs de mitjans del 2011. El fet que utilitzi el paper de calc és perquè és el que fan servir per fer les còpies dels pamflets que es reparteixen a les manifestacions. El dissolvent és un acte violent cap a les revolucions, ja que l'artista no hi està al cent per cent d'acord: creu que s'ha de canviar la manera en que es revolten, ja que no és efectiva per a arribar a un canvi.

VÍDEO al Macba.

L'últim dia, abans de fer les exposicions finals, l'Aina ens va fer un taller relacionat amb el vídeo a l'aula 0. Allà, vam fer un visionat d'un seguit de vídeos que tots tenien un fons de crítica social. Personalment, el que més em va agradar va ser un en que una dona apareixia en un espai qualsevol i anava recitant frases que criticaven les religions generalment des de tots els aspectes. Trobo que és un vídeo molt atrevit. Tot i això, també em va agradar un en que es mostrava una escola turca i el 'ritual' que feien cada matí al llevar la bandera - era més documental.

TALLER: Tot el que ens envolta és música.

Va ser el primer taller que vam fer, així que potser ens sentíem una mica cohibits pel fet de no conèixer massa els monitors i guies ni l'entorn en que ens trobàvem. El subjecte principal era el so, i com una obra podia ser sonora sense importància en la part visual. Vam donar una volta per l'exposició del Macba i en vam veure concretament dues, d'obres. Una era una boca que parlava molt ràpid, recitant un monòleg de 10 minuts molt ràpid en tercera persona, però que era ella. L'altre, era una sèrie de paraules escrites a la paret i un arxiu d'àudio que es podia escoltar per uns auriculars: aquest, tractava d'un text mecanografiat per una secretaria que només escoltava el so.
Després vam fer un taller més dinàmic, en que en Ferreiro (el que ens feia el taller) ens anava gravant fent sons diversos amb una aplicació a l'iPad. La vaig trobar més divertida, tot i que la meva timidesa m'impedia participar al cent per cent.
En conclusió, vaig trobar-lo útil, sobretot al ser el primer, per a perdre una mica la vergonya i acostumar-nos al personal.

Setmana al Macba.

DILLUNS, DIMARTS I DIMECRES.

Aquests tres dies al MACBA, principalment els hem aprofitat per a anar discutint les últimes pinzellades que ens quedaven per aclarar del nostre projecte. 

El dilluns, primerament, ens vam separar en grups. Nosaltres, el B, primer vam fer un taller d'art sonor - que tot i que el monitor era una mica extravagant, el vam trobar molt interessant. Després, ens vam instal·lar a l'aula cero i vam començar a pensar com volíem representar el nostre vídeo materialment.

El dimarts, vam dedicar totes les hores al nostre projecte. Com el nostre treball en sí és un vídeo, vam voler representar el nostre treball de manera física. Per tant, vam escriure el text que la Júlia recita abans de que comenci la història, i el vam acompanyar de fotografies del vídeo. Com l'espai de dins del MACBA era petit, vam decidir sortir a fora i provar com quedaria en un altre espai. Vam trobar les tanques blanques i, al col·locar-ho, ens va agradar el resultat. Com ho havíem de treure, vam voler immortalitzar com volíem presentar-ho fent unes fotos. Després, però, vam presentar la nostra exposició dins l'aula 0.

Dimecres ens tocava exposició del MACBA. Dos guies ens han explicat una mica uns quadres, escultures i vídeos, i després ens han deixat lliures per a veure l'exposició relacionada amb la guerra russa. Com era el cumpleanys de la Júlia, li hem regalat uns cascos; esperem que li agradin!

Aquesta setmana al MACBA, a més a més de profitosa, és diferent. Esperem que demà i demà passat, puguem aprendre més i visitar més coses.

 

 

 

DIJOUS I DIVENDRES.

El dijous al matí, vam fer un taller que es tractava de "crear una obra d'art" amb una paraula que et donaven. Aleshores l'havies d'exposar, explicar els motius que t'havien portat a desenvolupar l'obra d'aquella manera i no d'una altra. Això ens va servir per a saber com sortir del pas en situacions extremes en que ens demanin coses d'última hora. 

Després, tot el grup va anar a la biblioteca del Macba, però nosaltres ens vam despistar i només vam poder arribar al final de l'explicació. Pel que vam poder veure, al costat de l'edifici principal de Macba hi ha un arxiu bibliotecari on s'hi emmagatzemen milers de llibres i d'informació i que està obert al públic.

A la tarda, vam anar al Saló de l'Ensenyament on vam poder buscar informació i orientar-nos per al nostre futur. Tot i això, vam trobar-nos amb el problema de que la majoria d'estudis artístics son privats.

Divendres vam dedicar tot el día a les exposicions. A primera hora, vam fer un taller amb cintes que va preparar el Ferreiro, una performance molt interessant. Després ens vam dirigir a l'aula 0 per a acabar l'exposició i la Laia ens va ensenyar uns quants vídeos. Personalment creiem que ens va sortir prou bé i que vam saber explicar amb paraules el que volíem expressar amb el vídeo.

I aquí acaba la nostra estada al Macba, una gran oportunitat que creiem haver aprofitat.

¡Hem acabat el projecte Planeta Bellera 3!

Dia a dia, hem anat pujant el nostre progrés aquí: http://ttakemeaway.blogspot.com.es/

Autoavaluació 한국의 집.

Quan ens van proposar el treball a principi de curs, realment vaig sentir molta iniciativa per a fer-lo i poder-ne obtenir un bon resultat. Al ser un tema que tothom, vulgui o no, hi ha pensat almenys una vegada a la vida, era una cosa que teniem més o menys a mà i les nostres idees van començar a sortir ràpidament.
Des de ben petita m'ha agradat la cultura oriental. Recordo anar a comprar i dir-li a la meva mare, mentrestant senyalava una nena xinesa a una foto, que volia ser com ella. Per tant, tenia molt clar que la meva casa no seria pas a un lloc proper. Sempre m'he interessat per Japó, però últimament Corea m'ha cridat l'atenció per el seu interès en l'educació i la seva música i cultura, sumant les facilitats que dóna per a instal·lar-se al país. Llavors, decididament, vaig situar la meva casa ideal a Corea.
A partir d'aqui, vaig començar a fer una pluja d'idees del que m'agradaria que hi fos a dins i a fora, estèticament i el que volia que la casa transmetés. Vaig començar fent la maqueta, i personalment, el resultat final d'aquesta no em va convèncer molt - però donava a entendre el que jo volia que s'entengués, així que em va ser útil.
A les exposicions, trobo que ho vaig explicar prou bé, tot i que mai pots expressar tot el que portes dins en paraules. Trobo que hauria sigut idoni saber fer servir el 'sketchup' per a poder donar més suport al material exposat.
El resultat final em va agradar molt, ja que realment era una casa on jo em veia vivint, a gust i com jo volia. Trobo que el meu procés de treball ha sigut l'adequat i que ha valgut la pena dedicar-li tot el temps que li he dedicat.

Entrada per la turbinegeneration.

 

Would you remember something you tried so hard to forget? Would you remember the sun after is gone, would you remember the air after you don't need it anymore? 

We usually tend to forget things, even if we don't try to forget them. What did you eat two days ago at 9pm? What clothes did you wear last Monday? Do you realise how reality fades? Or maybe it doesn't even fade. No one told us reality exists.

We're not able to remember the first word we said, the last smile we gave or who was the last person we talked to. But, does that really matter? In fact, it didn't to her.

She remembered what she wanted to remember.

She remembered that house. Though she liked to call it home. How the sun raised through the mountains and made strange shadows with weird shades in its walls, how the children’s laugh echoed through the street when it was time for them to get out of school, how she cooked kimchi and everyone in his neighborhood asked her for more, how she could relax on the white sofa in that oriental-occidental styled house and how much she adored it, how she could spend hours painting in the room upstairs when no one was home, how she… felt alive.

She missed those things. A change in your life, and everything you loved is gone. No more sunrises under the sky of Korea. No more shared smiles with that boy who worked in the piano shop. No more happiness.

But there are still those memories that keep you alive, that make you think everything was worth it and those house will always be in your memory. Because, again, she couldn’t forget it, and she never will.

But, would you?

Would you?

Amb motiu de tenir que reescriure la història de la casa en anglès, i ja que l'anterior no m'acabava de convèncer, he decidit redactar-ne una de nova.

Would you remember something you tried so hard to forget? Would you remember the sun after is gone, would you remember the air after you don't need it anymore? 

We usually tend to forget things, even if we don't try to forget them. What did you eat two days ago at 9pm? What clothes did you wear last Monday? Do you realise how reality fades? Or maybe it doesn't even fade. No one told us reality exists.

We're not able to remember the first word we said, the last smile we gave or who was the last person we talked to. But, does that really matter? In fact, it didn't to her.

She remembered what she wanted to remember.

She remembered that house. Though she liked to call it home. How the sun raised through the mountains and made strange shadows with weird shades in its walls, how the children’s laugh echoed through the street when it was time for them to get out of school, how she cooked kimchi and everyone in his neighborhood asked her for more, how she could relax on the white sofa in that oriental-occidental styled house and how much she adored it, how she could spend hours painting in the room upstairs when no one was home, how she… felt alive.

She missed those things. A change in your life, and everything you loved is gone. No more sunrises under the sky of Korea. No more shared smiles with that boy who worked in the piano shop. No more happiness.

But there are still those memories that keep you alive, that make you think everything was worth it and those house will always be in your memory. Because, again, she couldn’t forget it, and she never will.

But, would you? 

Tacita Dean.

Tacita Dead, a 47 years old visual artist, was born in Canterbury, England. She likes to use different resources to create –drawing, sound, photography- but she’s most known for her work with film.

She studied at the University of Kent – then, she graduated in 1988 at Falouth School of Art. After more studies, she decided to move to London in 1997.

In 2000, Tacita received a chance to go to study to Germany, so she moved to Berlin. Later that year, she was allowed to do an exhibition at the Tate Britain.

She has always been interested in the architecture and the history of Germany, so she always made films taking that as inspiration. She is currently promoting his film ‘Film’ in Tate Modern.

VIDEO ART.

QUÈ ÉS EL VIDEOART? Una definició simplista de videoart faria referència a l'art que utilitza el vídeo com a mitjà d'expressió, però no podem comprendre l'expressió videoart si no la contextualitzem en la història dels mitjans de comunicació. El videoart va sorgir com a proposta d'acció, i reclama de l'espectador una implicació no contemplativa. El videoart va entrar a formar part de la dinàmica de l'art contemporani molt abans que el mercat artístic s'hi fixés. El videoart comença quan sorgeix la televisió; encara que el terme no existís de bon principi, al voltant dels anys seixanta la idea d'un nou mitjà artístic ja s'estava gestant, en especial a través de la ideologia contracultural d'uns corrents artístics que van saber aprofitar el factor mediàtic per arremetre contra les estructures convencionals de l'art i la política. Artistes provinents del cinema experimental, la fotografia, les arts plàstiques, la música o el teatre van aportar al videoart un valor afegit. L'art conceptual i el pop art li van afegir sentit teòric, i, finalment, a la dècada dels vuitanta, el videoart aconsegueix expressar-se amb tota llibertat com a mitjà diferenciat dins el món artístic. L'evolució del videoart ha estat desigual a Europa i als Estats Units a causa de diversos factors. La dependència de factors econòmics i de polítiques culturals fan dels Estats Units el lloc ideal per als artistes europeus, sobretot per als dels països de l'est d'Europa i Espanya. En aquest sentit el videoart s'ha nodrit de l'intercanvi de diferents orígens culturals, tendències i pràctiques artístiques, i ha aportat un sentit positivament plural al context on es desenvolupa i cos teòric a la terminologia. Hi ha diverses definicions i tractaments del videoart segons els punts de vista dels diferents autors, ja que en tractar-se clarament d'un art mediàtic, l'apropament teòric parteix de supòsits no sempre gaire ben delimitats. Ens podem trobar les expressions vídeo independent, videoart, videocreació o tan solsvídeo, depenent del context. Nosaltres hem volgut remetre'ns al genèric videoart, i per fer-ne més fàcil la comprensió aportem una ordenació de les obres que permeti fer-ne paleses les singularitats. VIDEO DANSA Art escènic capdavanter en la recerca de nous llenguatges, la dansa contemporània ha consolidat al llarg del últims 30 anys una estreta i fructífera relació amb la creació audiovisual. Una de les primeres experiències de videodansa apareix als anys 70 als Estats Units fruit de la col·laboració entre dos artistes que són referència en les dues disciplines: Merce Cunningham a la dansa; Nam June Paik al videoart. A partir dels 80 es desenvolupa una intensa activitat a Europa lligada a les noves generacions de coreògrafs, en especial a França i Bèlgica on gaudeixen d'un suport institucional clau per la consolidació de la dansa contemporània. Agrupem entorn al terme Videodansa un amalgama de gèneres, estils i voluntats creatives que tenen en comú la recerca d'un nou espai de representació del cos, de la dansa i de l'art coreogràfic. Entre ells considerem més properes al terme videodansa, les obres que des de l'origen han estat concebudes per la pantalla; on el cos, l'espai, el temps i el moviment s'escriu des de la perspectiva del llenguatge audiovisual. Son coreografies per la càmera, ficcions coreogràfiques, narracions sense paraules que solen ubicar-se fora del espai escènic tradicional. Cal també tenir en compte una altre forma de portar la dansa a la pantalla amb l'adaptació d'espectacles originalment presentats a l'escena re-escrits, filmats i muntats, sovint, per la seva emissió a la televisió. És alhora una manera d'aproximar-se a obres que no vam tenir l'oportunitat de veure i de conèixer l'obra de grans coreògrafs i intèrprets de la dansa contemporània. Tant pel que fa a obres purament audiovisuals que incorporen imatges en tres dimensions, com per a la seva utilització en el territori escènic, els programes digitals de captura de moviment, interfícies i sensors ofereixen avui a la dansa noves oportunitats de recerca. NETART El terme NETART fa referència a les obres d'art creades per a Internet que exploten al màxim l'especificitat del mitjà: el potencial de comunicació i interacció amb l'usuari i la capacitat de crear continguts a partir d'estructures complexes que enllacen imatges, textos i sons. Són treballs que utilitzen de manera simultània el potencial de la Xarxa com a espai d'exposició i com a mitjà de creació. Es caracteritzen per la capacitat de risc i innovació i per l'interès a explorar -i de vegades traspassar- els límits ètics, polítics i tecnològics de la Xarxa.  VIDEO CLIP El videoclip es un vídeo musical (o un curtmetratge amb música), que té com aprimer objectiu la venda d’un disc, d’una cançó interpretada per un grup; en definitiva,la promoció d’un artista.

Vídeo casa.