Disseny

NOTA: Si la pàgina no baixa, feu click a la pantalla i baixeu amb les fletxes del teclat.



Il·luminació de nadal

Blog del projecte Llums de Nadal.

El nostre plafó és bastant minimalista. Tot i això, expliquem detalladament cada part que trobem interessant i/o important de les dues idees presentades. Llegint-ho horitzontalment, es pot arribar a comprendre com seria el producte final i quina funció duria a terme. Per a veure'l en qualitat, dirigir-se al blog.

Per a la projecció al GRA, hem decidit presentar la imatge corporativa ja que és el que més ens representa. Tot i això, tota aquesta informació es pot trobar detalladament al nostre blog. També hem fet un títol amb la mateixa tècnica que representa el nostre grup.

Esbossos

Cartell 9 nou

Com a motiu de l'arribada del Nadal, el diari 9 nou realitza un concurs de disseny per a tots els residents de les comarques on es publica. Se'ns va proposar participar-hi, i després de molts esbossos i idees vaig arribar-ne a dues finals.

Primera idea, descartada.
Volia representar el fet que el Nadal és un regal per a tothom, però amb la recomanació de la professora, vaig descartar-lo per a fer-ne un completament de nou.

Segona idea, definitiva.

Per fer aquest cartell, el procés va ser bastant marcat. No tenia fil de color vermell a casa, aixi que vaig haver de fer servir un fil gruixut de color blau cel. Amb cola, vaig enganxar-lo sense tallar-lo per cap entremig per a que formés la silueta de mig arbre i les paraules 'bon nadal'. Amb l'ajuda del Photoshop, vaig eliminar les transparències del paper i, jugant amb la saturació, vaig canviar el fil al color vermell. 

És un cartell sense eslògan, però que hi té un missatge escrit, tot i que a la mateixa vegada podria formar part de la composició en sí i no considerar-se text. Està adreçat a tots els públics, ja que és senzill de veure i cridaner a la vista. 

El missatge que volia transmetre amb aquest cartell està relacionat amb una tradició anomenada "akai ito", o el que ve a ser el mateix, fil vermell. Aquesta tradició argumenta que dues persones estan unides sempre per un fil vermell, ja sigui per estimar-se, ajudar-se o estar junts, i que aquest fil mai es pot trencar. Això, enfocat al Nadal, mostra com per aquesta època tothom es junta en família, amics o gent estimada, i s'ajuda en tot el possible en una època de solidaritat i alegria.

Una cançó que em va inspirar a que la idea d'aquest cartell em vingués al cap, va ser aquesta.

Esbossos

PROFESSOR LAZHAR

Direcció: Philippe Falardeau.

Títol original: Monsieur Lazhar.

Intérprets: Mohamed Fellag, Sophie Nélisse, Émilen Néron, Danielle Proulx, Seddik Benslimane.

Gènere: drama.

Duració: 94 minuts.

País: Canadà.

Any: 2011

 

ANÀLISI NARRATIU

A Montreal, a una escola primària, una professora es suïcida. Bashir Lazhar, un immigrant algerià, és contractar ràpidament per a substituir-la tot i que encara s’està recuperant d’una tragèdia personal, i el fet que mai va ensenyar realment sinó que treballava en un restaurant. Arriba a conèixer els estudiants tot i la gran diferència cultural i la dificultat a adaptar-se al sistema de l’escola. Mentrestant els nens intenten superar el suïcidi de la seva anterior professora, ningú a l’escola s’adona del passat dolorós de’n Bachir, o de la seva situació com a refugiat. La seva dona, qui era una escriptora i professora, va morir juntament amb els seus dos fills en un atac. Els assassins estaven enfadats i molestos pel seu últim llibre.

La pel·lícula explora la relació de’n Bachir amb els estudiants i la facultat, i com amb el temps és estimat i respectat per els nens a qui ensenya. Tot i això, la mort de la professora encara aterra els alumnes. En Bachir amb el temps fa que els alumnes expressin el que senten sobre el tema, especialment un noi que és culpat (i es culpa a sí mateix) d’haver causat el suïcidi de la professora. El passat de’n Bachir és descobert per alguns pares, i el fan fora de l’escola. Li demana a la directora el poder ensenyar un dia més, argumentant que l’altra professora no va poder dir adéu als seus estudiants. Al seu últim dia, en Bachir fa que els nens corregeixin una faula que va escriure, en el que va expressar amb una metàfora el seu progrés emocional. Abans d’anar-se’n, una de les seves estudiants (la qual semblava ser la seva preferida) li dona una abraçada plena de sentiment

Les relacions entre els personatges, com amb la directora i els pares dels nens, es desenvolupen paral·lelament a la trama argumental. No hi han molts girs argumentals, sinó que la trama es va desenvolupant i hi ha moments destacat. La pel·lícula s'inicia amb el suïcidi que desencadena les trames argumentals i crea expectatives a l'espectador. Al final trobem un paral·lelisme entre l'abraçada del professor i la nena, i la del nen amb la mestra que acaba desencadenant el seu suïcidi, el principi de la pel·lícula. Tot i això, el sentiment és diferent. Per tant té un estructura circular. 

Els papers dels personatges són gairebé més importants que la trama en sí, ja que podem veure una gran evolució i complexitat dels personatges principals. El més destacat és el professor, que es transforma gràcies als alumnes i al suport d'una de les professores tant en la vida laboral com en la personal. Un altre personatge que destaca és la nena que mostra una maduresa diferent a la resta. L'últim personatge important es el de’n Simon, que mostra una violència deguda a la culpabilitat que sent pel suïcidi de la mestra.

Altres personatges secundaris son la mestra Claire, que es relaciona amb el professor i que té una manera d’ensenyar que a Bachir li agrada. Una altra dona que es relaciona amb Bachir és la directora de l’escola, a qui no agraden les maneres de fer del nou substitut i qui el farà fora al final de la pel·lícula.

Apareixen més personatges en la pel·lícula que tenen alguna importància com el professor de gimnàstica, alguns pares, l’advocat, etc.

La pel·lícula parla de diferents temes: la relació alumne-professor en relació al sistema educatiu, les diferents nacionalitats en una aula, el tema de la immigració, la relació dels pares amb els professors, el tema del suïcidi, la violència...

Els escenaris son principalment l’escola, tot i que també apareixen algunes cases com la de la nena protagonista, la del professor, la de la Claire o la de l’advocat. Un altre espai que apareix es el jutjats on el professor Lazhar va per ser un refugiar i es allà on l’espectador sap coses sobre el seu passat. Apareixen escenaris exteriors i interiors; en els exteriors normalment apareix la neu.

La pel·lícula parla, comenta, critica tots aquests temes de maneres diferents, a través de la manera de gravar, de les relacions amb els personatges, a través de l’argument. Aquest argument es només una visió global que inclou el comentari de tots aquests temes a vegades d’una manera molt subtil o original.

L’estructura de la pel·lícula és lineal, ja que no fa salts en el temps, però si que segueix diferents històries paral·leles al mateix temps. La trama comença amb el suïcidi i es desenvolupa a través dels dies que passen desprès de aquest fet tan important; tot i que molts cops fa referència a través dels diàlegs a fets passats que van succeir abans dels suïcidi.

La pel·lícula no té una estructura molt clara ni clàssica (inici, nus i final) sinó que es desenvolupa i evoluciona a través dels fets i els personatges; podríem dir que s’assembla o té trets d’un documental.

La pel·lícula succeeix a Canadà, més concretament a Montreal. Tot i que, a través dels diàlegs, també es parla d’Algèria.

ANÀLISI TÈCNIC

Durant tota la pel·lícula podem veure diferents plans, des de tancats fins a oberts, expressius i descriptius. Podem destacar dos moments on els plans tenen una funció molt clara: per exemple, a l’inici veiem un plà detall de la porta de la classe, amb un vidre que rencuadra la professora que es suicida. També són molt interessants els primers plans dels nens de l’escola, quan es fan la seva foto individual, ja que miren directament a la càmera i trenquen la barrera amb els espectadors, donant més vercemblança.

El punt de vista predominant és el subjectiu, reforçant l’importancia de conèixer els personatges. Com que dos dels protagonistes són nens, la càmera té una visió a la seva alçada.

Trobem diferents angles, on destaquen els contrapicats, degut principalment a l’alçada dels nens.

Per augmentar la sensació de estar junt amb els protagonistes, els movients de la càmera també ens volen apropar el màxim a la realitat utilitzant la tècnica delsteadycam. Aquest recurs es dóna quan la càmera es troba agafada al cos o a la mà, formant part de l’escena com la resta de personatges. També la trobem combinada amb un petit travelling a l’inici, a l’alçada de la vista del nen.

El muntatge de la pel·lícula s’ha fet linealment, tot i que trobem anticipacions i compliments: ens ensenyen imatges que comprenem més tard o al final, creant intriga. També es desvelen antecedents al llarg de la trama.

Els plans tenen diverses durades però predominen els curts, que marquen un ritme i un tempo bastant ràpid. Les transicions solen ser talls normals, per veure diferents plans de la mateixa escena o per canviar a una altra.

El so crea els diversos ambients sonors, complementant les escenes. Per exemple, trobem la imatge dels passadissos buits, en un silenci absolut, anticipant alguna cosa dolenta: el suicidi. Després podem trobar la mateixa imatge sorollosa, amb els nens, donant a entendre la quotidianitat de l’escena. També té una funció trencadora, dins la mateixa escena del suicidi, on hi ha molt soroll, aquest es talla, deixant un silenci amb la pantalla negra.

No hi ha cap veu en off ni cap narrador, simplement hi ha els diàlegs entre els personatges, que van tramant la història.

Com a símbol visual, el director i la producció donen molta importància als colors, fent un estudi ampli de la seva significació. Predominen el blau, el blanc, el gris, el negre, el granatós i el taronja. Aquests dos últims estan associats a l’emoció, l’amor, la violència del Simón, i tot allò que intenten tapar i amagar amb el color blau o cian, que representaria el dol interior, la rigidesa o la incomoditat (de la directora, per exemple, que va sempre de blau), que juntament amb el blanc de la neu, informen de la tristor.

Tornant a la importància dels colors, ens els crèdits inicials veiem clarament la funció que fan: l’aula taronja on s’havia suicidat la professora, la pinten de color blau, per amagar tot el dolent que ha passat.

  

ANÀLISIS DE SENTIT

S'ubica a Canadà que passa per una societat exemplarment tolerant, inclús respectuosa de les identitats culturals, imposada pel mosaic cultural de la seva composició immigrant, com bé veiem en la aula a on es desenvolupa bona part de la pel·lícula. El seu autor i guionista Philippe Falardeau fa la pel·lícula basant-se a l'obre Bashir Lazhar de Évelyne de la Chenelière i el 2012 la nominen en els Oscars com a millor pel·lícula de parla no anglesa. La música és de Martin León, molt ven buscat els seus moments d'aparició i de fotografia, que es espectacular i una forma diferent de enfocar la càmera, es de Ronald Plante.

L'han catalogat com un drama i un ensenyament. La podem contextualitzar en l'actualitat, ja que tampoc s'allunya gaire de l'educació d'aquí i ens introdueix una mica el tema d'Algèria, però el deixa força apartat. L'escola actual ha bandejat antigues doctrines per assolir-ne de noves, tan dogmàtiques com les anteriors. La metodologia moderna ha canviat la disposició de taules i cadires, ha pintat les parets de colors més vius, i així amagar el passat, ha substituït els subjectes pels sintagmes nominals i els adjectius pels determinants i ha penjat murals i cartellets, escampant consignes tan absurdes com les d’abans però maquillades de modernitat. Els professors s’han anat tractant de forma casolana i distesa, com col·legues. Fer un dictat seriós d’un text literari una mica complex és, gairebé, un pecat pedagògic i sense deixar de banda la greu penalització si es toca un infant ja sigui causa d'una reacció espontània o per consolar-lo, en el cas de la pel·lícula. Com a diverses etapes podríem destacar que la pel·lícula comença a l'hivern, amb la blanca neu i imatges més neutres i acaba amb la primavera on entren colors més vius (verds).

TIPOGRAFIA CREATIVA

Activitat 2 - aplicació de diferents estratègies d'ideació.

Activitat 6 - disseny d'una paraula amb connotacions del seu significat.

 

Drunk: begut.

Activitat 3 - variacions de dues lletres.

FITXA D'EXPLORACIÓ DE PEL·LÍCULES

THE ANGEL'S SHARE

TÍTOL	The Angel’s Share
ORIGEN	Regne Unit
DATA	2012
ESCENARI(S)	Glasgow, Edimburg,
PERSONATGES:	Principales- Paul Brannigan (Robbie), John Henshaw (Harry), Gary Maitland (Albert), Jasmin Riggins (Mo), William Ruane (Rhino). Secundarios-  Roger Allam (Thaddeus), Siobhan Reily (Leonie), John Henshaw (Harry).
Resum de la TRAMA:	A Glasgow, quan el jove Robbie va a maternitat a veure a la seva parella, Leonie, i agafa el seu fill acabat de néixer, Luke, se sent molt commogut i jura que el seu fill no haurà de portar la vida que ell ha portat, plena de dificultat i atrapada pels delictes que va cometre en el passat. En els serveis a la comunitat, Robbie coneix a Rhino, Albert i Mo, per als quals, igual que en el seu cas, la feina és poca cosa més que un somni llunyà. Harry, l’educador que els han assignat, es converteix per a tots ells en un nou mentor per iniciar-los en secret a l’art del whisky. Robbie desconeix que té un vertader talent de degustador, i molt més aviat és capaç d’identificar les bótes dels destil·lats més singulars, els més cars.
TEMES (principals i secundaris) Per exemple: crítica sociopolítica...	Comèdia realista, critica social.
REFLEXIÓ PERSONAL:   1. Què et va impressionar més de la pel·lícula? Per què? 2. Té relació amb la teva experiència personal? 3. Com es relaciona amb la realitat sociopolítica o històrica del país d’origen o del teu país?	1. Em va impressionar, sobretot, el fet que darrera d’una història que pot semblar poc important com el fet de basar-se en el whisky, hi pugui haver un altre sentit completament diferent com una crítica social i una intenció de mostrar com la gent realment pot canviar. 2. No, afortunadament mai m’he trobat en una situació així ni semblant, i espero no trobar-m’hi mai. Tot i això, espero poder sortir d’aquests problemes i tenir un final ‘feliç’ com el de la pel·lícula. 3. Es un país on la cultura del whisky hi és molt present i on molta gent fa servei comunitari, i la pel·lícula ha pogut ajuntar aquests dos aspectes formant una història creïble. Al mateix temps, la gent no acostuma a donar segones oportunitats, i això també es mostra quan les persones jutgen als nois del servei comunitari de la pel·lícula per la primera impressió i no els hi donen cap oportunitat.

LOGOTIPS

 

color:

MAQUETA COLÒNIA: 

COMPARACIÓ D'ENVASOS:

 

 

Comparació:

-          Característiques funcionals: es podria dir que els dos envasos compleixen el seu fi funcional, tot i que l’envàs 1 conserva millor l’aliment de la humitat, la llum i la temperatura. Es tracta d’un aliment fermentat per tant el primer ho conservarà al 100% mentre que el segon, fet amb vidre, pot perdre molt més gas. El transport dels dos envasos és equivalentment senzill, però potser el segon, consistint en pots de vidre, es pot apilar més fàcilment i per tant col·locar-se en caixes de manera més profitosa. A més a més, el pot de vidre es pot anar obrint i tancant mentre que quan obres l’envàs 1 has de col·locar l’aliment dins un altre tipus d’envàs per a conservar-lo els mesos que faci falta.

-          Característiques econòmiques: l’envàs 1 té una fabricació més econòmica que el 2, ja que en aquest s’utilitza el vidre i el metall per a fer la tapa, mentre que en el primer només s’utilitza el plàstic com a material aïllant. Altra vegada, el fàcil apilament de l’envàs 2 pot suposar menys despeses en el transport.

-         Característiques ecològiques: el primer envàs conté gasos per a la màxima conservació que poden ser dolents per al medi ambient, mentre que el segon conté vidre i metall, materials que es reciclen fàcilment.

-         Característiques comunicacionals: l’envàs 1 té una localització molt més ràpida, ja que conté una imatge del producte al plàstic, mentre que l’envàs 2 deixa veure l’aliment però no es pot saber a primera vista de què es tracta. A més a més, el primer disposa de les seves característiques en gran mentre que el segon les enumera en lletra bastant petita. El disseny, però, és molt més original i atractiu a l’envàs 2.

Elements a considerar:

-          Material: envàs 1 de plàstic i aïllants, envàs 2 de metall i vidre.

-          Forma: envàs 1 es presenta amb una forma quadrada, envàs 2 en un pot cilíndric.

-          Tancament, unions: envàs 1 es tanca hermèticament unint el plàstic, envàs 2 té un tap de metall amb rosca.

-          Elements de suport: cap dels dos en tenen, però s’adapten a la mà.

-          Elements de protecció: envàs 1 té diferents capes de plàstic, envàs 2 vidre.

      - Gràfica: envàs 1 té un disseny molt més pràctic, senyalitzant-ho tot, mentre que l’envàs 2 té un disseny més original amb una tipologia més senzilla i que crida més l’atenció.

TIPOGRAFIA

 BLANCANEUS

Títol: Blancanieves

Origen: Espanya

Data: 2012

Escenaris: Plaça de toros, casa d'infantesa, casa de la madrastra, bosc, la caravana dels nans.

Personatges: Blancaneus, madrastra, els sets nans, el pare, l'àvia, Blancaneus de petita, la mare, el contractador, el caçador.

Trama: La història explica la vida de Blancaneus des d'un punt innovador, situant l'acció en una Espanya dels anys 20 i ambientant-la en el mont taurí. Un gran 'torero' es casa amb una 'bailaora' molt atractiva, i en una 'corrida' es queda paralític. La 'bailaora', al donar llum a Blancaneus, mor. Així, ella queda sota la custodia de la seva àvia i el seu pare es casa amb una enfermera egoïsta, amb la qual anirà més tard a viure. Allà, li fa la vida impossible a Blancaneus, i fins i tot mana a un caçador que la mati. Però ella sobreviu i es troba amb set nans 'toreros', els quals faran que la seva passió per tal cosa creixi i s'acabi dedicant a això amb ells. Però la madrastra li dóna una poma envenenada i Blancaneus acaba en una urna com a atracció de circ, intentant que la despertin.

Tema: moral.

REDISSENY ARBRE

Voliem representar la sensació de llibertat i representar un espai obert en un suport tancat. La primavera es una de les estacions on ets sents amb més energia i el sol representa aquesta energia els colors són molt vius i el cel és clar, característiques totes de aquesta estació. Els ocells són siluetes negres, són el element més obscur per contrastar. 

Materials:
- Pintura verda, blava, groga, negra, blanca, vermella.
- Pinzells de diferents mides. 

Temps:  
- 4 hores, depenent la gent que pinti.

 
Material: Paper de paret amb diferents estampats.

 

RESULTAT FINAL

JOIA

Se'ns va plantejar la creació d'una joia amb materials reciclats o reutilitzats, així com també el seu packaging. A partir d'aquí vam desenvolupar un seguit d'idees:

• Joia amb elements naturals: Anell amb branques i fulles, delicat, orgànic, efímer.
• Joia amb filferro de colors.
• Joia imitant una rosa feta amb paper.

Tot i això, vam descartar aquestes idees i ens vam quedar amb un element: la ploma de paó. Vam decidir fer un anell doble a partir d'ella. Disposavem de diferents recursos, com pot ser l'accés al metracrilat i a la fusta, de diferents gruixos i tipus. Així doncs, vam decidir aprofitar-ho.

La ploma de paó representa la luxúria, i li vam voler donar un significat de puresa al metacrilat i al packaging en general per a jugar amb els contrasts.

Vam decidir que contindriem l'anell doble en un packaging en forma de cub de 15 x 15 cm. La idea principal era incorporar una franja que ocupés el centre de dos cares del cub, tot i que al final vam posar-hi una tapa circular amb dos menes de pestanyes que servien per tancar i obrir-ho. Al principi voliem col·locar l'anell sobre un suport rectangular dins la capsa, però ho vam descartar i el vam posicionar enganxat a la tapa amb imans, de manera que es pugui treure i posar fàcilment i quedi amagat - només es veurà la capsa i el seu contingut. Aquest contingut vam decidir que serien plomes negres, que contrastessin. Per a això, vam fer servir una boa d'aquest color. 

Per fer tot això vam fer servir un seguit de materials:

• Matacrilat transparent de 8mm.
• Fusta de til·ler de 12mm pero que la vam rebaixar a 8mm.
• Imans.
• Boa.
• Plomes.
• Ploma de paó.
• Cloroform.
• Laca fixadora.
• Cola de contacte.

•  Pel que fa a les eines i el procés, vam aprofitar que ja teniem els esborranys i els vam tecnificar, per a després poder-los passar a l'ordinador amb un programa que enviaria les ordres directament a la fresadora, màquina que talla les formes sobre qualsevol suport - així doncs, ens servia per la fusta i el metacrilat al mateix temps. Vam utilitzar dues freses, una de 1mm i l'altra de 2mm, i una amb un angle de 90º. Vam donar a la màquina les ordres: la profunditat, la forma, les eines a utilitzar i els temps que havia de tardar en realitzar les accions. Una vegada vam tenir les peces tallades vam començar a muntar el que seria l'estructura del packaging, enganxant les juntures de les cares amb cloroform. Vam llimar la tapa de fusta amb paper de vidre, fins que entrava i sortia fàcilment per a fer la seva funció. Vam fer l'anell d'una sola peça i amb uns petits encaixos per a posar-hi els imants. També hi vam posar imants a la tapa per a que l'anell s'hi aguantés. Després, sobre el suport d'aquest, hi vam enganxar la ploma. Vam omplir la caixa amb plomes d'altres tipus i la boa negra.

• Plafó.

•   Imatge publicitaria.

• Logo.

 

EDICIÓ PLANETA BELLERA 3